Per tant, aquest blog queda tancat.

Moltes gràcies a tots els que heu passat per aquí!

FINS DEMÀ

Sembla ser que una majoria s’ha expressat a favor de fer classe, o si no eren majoria, sembla que s’han fet notar més que les vegades anteriors.

L’ambient ha estat una mica tens i després de parlar molt, “no s’ha decidit res” en concret (tampoc era una reunió per decidir)

Els partidaris de l’ocupació, volen seguir  ocupant les aules, ja que estan pendents de les negociacions, mínim fins dilluns, i aquest mateix dia fer una assemblea a les 11h per tal de decidir si es segueix o no.  Malgrat això, sembla ser que molts alumnes tenen la intenció de tornar a classe dilluns.

Molt cordialment, Miquel Domènech Argemí

Degà de la Facultat de Psicologia

Benvolgut Degà,

Com a alumnes, li escrivim per a expressar-li la nostra preocupació pel fet que una minoria d’estudiants impedeixi, des de fa més d’una setmana, el desenvolupament de la normalitat acadèmica a la nostra facultat. Són moltes les classes que s’estan perdent, i el menys alentador de tot plegat és que el conflicte no sembla tenir un final proper, amb la qual cosa ningú sap quantes classes més es poden arribar a perdre en un futur.

Les estudiants que pensem així hem intentat fer sentir la nostra veu a les assemblees, però amb diverses estratègies se’ns silencia al mateix temps que se’ns segueix impedint el lliure accés a les aules per a fer les classes ordinàries. Si algun grup intenta iniciar-ne alguna, s’obliga a les assistents a parar-la i a substituir-la per activitats anomenades “alternatives”. Aquesta situació ha donat com a resultat que les persones que no volen, pel motiu que sigui, prendre part en aquestes activitats – la immensa majoria de l’alumnat, tal i com es pot comprovar fàcilment analitzant l’assistència a la facultat durant aquesta darrera setmana– opti, directament, per quedar-se a casa.

La major part del professorat ve cada dia a les aules disposat a impartir classe amb normalitat, i a la majoria d’alumnes ens agradaria assistir-hi, però mentre es perllongui aquesta situació d’excepcionalitat ni uns ni altres podrem dur a terme el nostre desig.

La UAB és, recordem-ho, una universitat de caire presencial. Les persones que ens hi hem matriculat, doncs, ho hem fet – entre altres raons – per a assistir regularment a classe i poder gaudir de la interacció cara a cara amb el professorat. No ens serveix que, mentre duri l’ocupació, se’ns proposi continuar el nostre aprenentatge de manera autodidacta, amb l’ajut de llibres, materials diversos o, fins i tot, de companyes de cursos superiors.

Les persones que ens impedeixen rebre classes s’escuden en el fet que, en les votacions celebrades en el sí de les diverses assemblees realitzades aquests dies, han sortit resultats favorables a l’ocupació. No obstant, no hem d’oblidar que la participació a aquestes assemblees ha estat molt minsa, no s’han anunciat degudament ni les votacions s’han dut a terme tal i com la majoria d’estudiants demanaven – és a dir, en secret, garantint que totes les votants fossin efectivament estudiants matriculades a la nostra facultat i fent tots els possibles per a incentivar la participació de tothom. Encara que, tot i aquest seguit d’irregularitats, acceptéssim a com a vàlides les decisions derivades d’aquestes assemblees, cal recordar que el dret a rebre l’educació per la qual hem pagat està recollit a diversos textos legals, que haurien de prevaldre per damunt de la decisió d’una assemblea. No ens serveix, per tant, l’argument segons el qual parar l’ocupació és cosa, únicament, de les estudiants.

És per tot això que li demanem que, com a Degà, es pronunciï sobre la greu situació que està tenint lloc a la nostra facultat i que emprengui les accions que consideri oportunes per tal de:

a) D’una banda, contribuir a la fi del conflicte com abans millor.

b) De l’altra, mentre aquest no finalitzi, garantir a totes les estudiants que ho desitgin el dret a rebre les classes necessàries per a la seva formació i que han pagat mitjançant la matrícula, si cal facilitant espais alternatius que el professorat pugui utilitzar per a impartir les esmentades classes.

El seu final està previst a les 21:30h.

Fins demà!

Els punts que s’han debatit, més o menys, han estat:

a. Piquets (són informatius o repressius?)

b. Ocupació (seguim amb l’ocupació sense permetre les classes? Parcial de fisiologia permès)

c. Negociacions que s’estan fent

d. Assemblea (és representativa? les seves votacions són vinculants? s’ha de respectar tot el que es diu allà? el mètode de vot a mà alçada és el millor? s’ha de votar o bé arribar a un consens?)

Aquests són els quatre punts que més s’han anat repetint. Les persones que parlaven també s’han repetit, és a dir, normalment les intervencions les feien les mateixes persones, amb opinions diverses, tant a favor com en contra de l’ocupació, però la majoria de gent romania escoltant sense intervenir verbalment.

S’ha notat una mena de divisió entre dos grups. Per una part, el grup a favor de l’ocupació i per una altra part, un grup més minoritari a favor de fer classes. El grup a favor de l’ocupació semblava més gran i semblava que es respectaven més el torn de paraula entre sí, fins i tot s’aplaudien després d’una “bona intervenció” d’algú (tot i que no tots els membres a favor de l’ocupació estaven d’acord amb aplaudir-se, per tractar-se d’una falta de respecte cap els companys que pensen diferent i han decidit implicar-se en l’assemblea). Les persones que estaven a favor de fer classes feien comentaris que, en alguns casos, eren ignorats per la majoria, com per exemple, el comentari que s’ha fet al principi de tot demanant que es votés abans que la gent marxés a treballar. En general, però, s’ha respectat també el torn de paraula d’aquestes persones, malgrat en alguns moments el conflicte entre els dos grups ha estat notable i les paraules han estat una mica tenses.

Després de 3 hores d’assemblea, quan molta gent havia marxat, s’ha proposat no votar sinó arribar a un consens. Alguns companys han dit que havien vingut a votar, i que no havien estat 3 hores escoltant per no votar. També s’ha demanat que es voti dimarts, ja que aquesta tarda a les 18h estaven a punt de tancar unes negociacions, però al final la votació s’ha fet. La pregunta ha estat “vots a favor de seguir amb l’ocupació fins dimarts” (el qual NO implica que el dimarts s’acaba l’ocupació sinó que dimarts es decideix si es segueix o no). Els resultats de la votació han estat: 106 vots a favor, 7 vots en contra i 5 abstencions. Per tant, l’ocupació continua mínim fins dimarts.

El text amb la proposta és el següent:

No quiero ignorar que uno de los reproches habituales es que es mucho más fácil criticar que proponer, querría proponer una alternativa, aunque sea simplemente una primera aproximación (sobre la que, evidentemente, se puede discutir todo lo que se quiera). De hecho no quiero dejar de manifestar que admiro enormemente la dedicación y el esfuerzo que están llevando a cabo los estudiantes que participan en la ocupación, ya que una acción de estas magnitudes es difícil de organizar y de llevar a cabo, destacando el clima pacífico que han conseguido obtener. Además, como comprobaréis, tan sólo serían modificaciones de lo que ya se está llevando cabo, con la intención de que la ocupación se torne un poco más inclusiva y aporte un clima más favorable, sin que deje de ser una forma de presión.

Igualmente acepto que esta propuesta llega tarde (cuando la acción ya esta en marcha), pero pienso que más vale tarde que nunca. Los puntos serían los siguientes:

1. Mantenimiento de la ocupación de la facultad y continuación de las negociaciones.

2. Ocupación y utilización de aulas para las actividades alternativas programadas, así como para dormitorios, cocina, guardar el material… preservando la opción de que los alumnos y profesores que tenían clase programada en el aula ocupada puedan, si quieren, reorganizarla en otra de las aulas libres.

3. Presencia de “pasaclases” informativos que inviten a los alumnos a participar en las actividades alternativas, así como a simplemente abandonar la clase de forma solidaria. Este punto implicaría permisividad hacia aquellos estudiantes que decidan seguir dando clase.

4. Negociación con los profesores para que el temario que se imparta no entre a examen (con la intención de que aquellos que decidan no asistir no tengan un perjuicio académico) y se limiten a clase de dudas, ejemplos, ampliaciones o a aquellos temas que, a causa del paro, no podrían llegar a darse (de nuevo, evitando que entren a examen). En caso de que este punto no se cumpla se podrían ejercer las medidas de presión (ya sea abandonando el aula si los alumnos lo acuerdan, ralentizando el avance a través de múltiples preguntas y dudas o incluso con las medidas actuales)

5. Paralización de aquellas prácticas o asignaturas que exijan presencia obligatoria, así como la entrega de trabajos, mediante medidas de presión (como las actuales u otras).

6. “Empapelado” de aulas con carteles informativos (no tanto propagandísticos) sobre Bolonia, la ocupación, el estado de las negociaciones, el horario de actividades…) con la intención de que, aunque los alumnos estén en clase, el debate siga presente.

Creo que estos puntos podrían ser una buena opción de consenso entre los estudiantes a favor de la ocupación y la lucha contra Bolonia y aquellos estudiantes que no son de la misma opinión. No obstante admito que esta medida exige que ambas partes cedan y se llegue a una situación de consenso difícil de alcanzar. Pero precisamente creo alcanzar un consenso merece la pena. Por último creo que para que estas medidas se aprobaran lo ideal es que fuera por unanimidad (cosa que me parece casi imposible) pero que, como mínimo, se aprobara, con un número de votos a favor elevado (bastante superior a la mitad) tanto en asamblea realizada por la mañana como en otra realizada por la tarde (dando la posibilidad de votar a ambos grupos)

Una enquesta és molt difícil de fer (els que estudien psicologia saben els mals de cap que comporta…) i més a les 11 de la nit. Per aquest motiu, aquesta enquesta no pretèn ser una manera alternativa de decisió (faltaria més). Tampoc és fruit d’una reflexió profunda ni està sotmesa a les proves de validesa i fiabilitat, però té dos motius d’existència:

1. Curiositat sobre la opinió de la gent (tenint en compte que pot ser la opinió d’una persona no estudiant que simplement vulgui opinar de manera còmoda)

2. Ser una enquesta sense respostes tancades.

PD. Demà l’assemblea és a les 12:30 al vestíbul, tal i com ja s’ha dit al post anterior.

PD2. Ja que el que escriviu a “other” en la opció de resposta oberta de l’enquesta no apareix, es publicarà quan hagi més vots.

PD3. Moltes gràcies per la gran acollida al blog i per la vostra participació.

Com més siguem, més representativa serà…